Critica de "Señales del futuro"

Fa falta dir que la pel·lícula que es tract en aquest article està feta amb la finalitat de triomfar comercialment i els films més exitosos en aquest assumpte (llevat de la meravella El curioso caso de Benjamin Button, que no hem cansaré d'alabar) solen ser auténtiques basures propies de l'analfabet més inútil i estúpid del mòn. Tenint en compte açò (i trobe que sense tindreu en compte també) cal dir que Knowing (el títol en anglés)es una molt bona pel·lícula. El film s'obri amb una escena situada al 1959 on una classe fica en una càpsula del temps (un termo platejat sense ninguna utilitat) la seua visió del futur, menys una xiqueta que escriu una serie de nombres. Amb aquesta premisa arranca un espectacular trhiller que com explicaré més avant canvia de génere pel final del film. Venint de Dragonball Evolution (el tipo de pel·lícula que he dit avans però est`especialment carent de pretensions fins al punt, no de no ser ambiciosa, sinó que a més a més pareix entregarnos personalment la pala per a que l'enterrem)el film adquirix calitat, però es que no sols l'obra de Alex Proyas es un bon thriller amb escenes d'accions impresionants (l'escena del tren fa que el cor et vaja a cent) sinó que també té seqüencies de terror(els estranys de cabell tenyit i les seues aparicions van fer tremolar a més d'un en el cine). Cal destacar qu els efectes digitals, llevat de l'escena final i la del tren son bastants roïns (especialment la de l'avió) encara que altres crítiques pretenguen alabarlos. També s'ha de mencionar el paper de la música, on en l'últim moment (l'acceptació del final per part del protagonista) encaixa perfectament el allegretto de la séptima sinfonía de Beethoven. La pel·licula falla a l'última mitja hora (dura dos hores el film, llarga davant dels péssims 90 minuts de Dragonball)el génere passa i es canvia a la ciència ficció que l'espectador quasi no pot engolir amb tocs filosòfics (religiosos trets d'un discurs dels "testigos cristianos de Jehová"), però per sort la pel·lícula es salva en la penúltima escena (amb la música ja mencionada). Cal parlar de l'actor principal Nicolas Cage (aquest home tria le pel·lÍcules que va ha fer en el lavabo, ¡¡¡Bangcock Dangerous!!!) com ho pot fer tant malament (en algunes escenes, això sí) l'actor de El ladrón de orquídeas (la crítica canvia completament de tema per a poder col·locar en el cèl d'esta meravellosa pel·lícula, i per seguir la originalita del guionista d'aquesta), on l'actor interpretaba dos papers distints, el del (pesimista)guionista real (i escriptor d'aquest film) Charlie Kaufman i el fictici germà bessó d'ell Donald. L'actor aconsegueix convencer-nos de que hi ha en el mòn una persona igual que Nicolas, també amb el cognom Cage (que en realitat es Coppola) un germà es divertit i l'altre té una personalitat totalment distinta. A més el film es molt original, divertit i escepcional per a les persones que els agraden les pel·licules que parlen del cinema i dels oficis que té aquest.

POSTER DEL DIA DEL LLIBRE

ELMER GANTRY

Elmer Gantry (aquí anomenada El fuego y la palabra) es la consagració com actor de Burt Lancaster, mai havia fet un paper així, un talent sense precedents però que si repetiria en altres ocacions com en El hombre de Alcatraz o en Atlantic city. La pel•lícula es l’adaptació de la novel•la de Sinclair Lewis (el primer americà en guanyar el nobel de literatura) que conta les accions de un home vulgar i rude que es fa un lloc al cor de totes les persones fent de predicador per tots el estats i acompanyant a una iluminada per Déu (Jean Simmons) portant la seua paraula. El film, escrit i dirigit per Richard Brooks (genial realitzador de pel•lícules tan notables com A sangre fría o la més coneguda La gata sobre el tejado de zinc) es una meravellosa historia religiosa que t’agrada desde el primer moment, tant com el alegre personatge de Burt Lancaster. Va guanyar tres premis de l’academia, el de millor actor (molt merescut), millor actriu secundària ( per a una esplendorosa Shirlet Jones en el paper de prostituta que acava amb la reputació de Elmer ) i millor guió adaptat.
La escena que es veu al video mostra perfectament el caràcter simpàtic del protagonista amb un joc d’angles que t’acosta cada volta més cap al personatge. Perfecta!

Ciudadano Kane

En honor a la millor pel·lícula de la historia (segons la llista, Ciudadano Kane, mostrem l'escena més célebre d'aquesta.

Las 10 mejores películas

Muchas veces se han hecho listas que contienen las supuestas 10 mejores películas de la historia, pero muchas de ellas siguen un criterio incorrecto o el autor de las mismas no pone las mejores, sino sus favoritas. Esta lista posee los films que han revolucionado el séptimo arte y que han aportado alguna innovación a la técnica cinematográfica.

1-Ciudadano Kane-La obra maestra de Orson Welles es la constructora de la narración mediante flashbacks.

2-La naranja mecánica-Kubrick hace un film con una coordinación perfecta de música, guión y ángulos innovadores, además de una exposición de todos los tabues tan censurados en la época.

3-Pulp Fiction-Una película que revolucionó los 90, recitando unos diálogos espontáneos y ingeniosos en una sucesión temporal de imágenes desordenadas.

4-Psicosis-El maestro Hitchcock narra una historia perfecta con imágenes.

5-Tiburón-Además de ser una increíble película de terror, fue creadora del blockbuster veraniego de calidad.

6-Cantando bajo la lluvia-Es una influéncia y una inspiración para todos los musicales, también posee una de las escenas más conocidas de la historia del cine.

7-Lalista de Schindler-Igual podría haber puesto Lawrence de Arabia o Gandhi, ejemplos del mejor cine de género histórico. Una historia tan impresionante que parece no ser real.

8-El nacimiento de una nación-Todo y ser un panfleto racista, es una de las películas creadoras del cine como entretenimiento.

9-Toy story-Risas aparte, es la primera película realizada enteramente con el orden, una animación en alza.

10-2001 Una odisea en el espacio-Pionera en el cine de ciéncia ficción, inspiradora de maravillas como Blade Runner o Star Wars.

También se tendría que haber una película de western (un gran género) o El padrino, la única que estaría, por su calidad en todos los aspectos.

Slumdog Millionarie

La pel·lícula de Danny Boyle ha aconseguit nuna cosa increible, triomfar amb un film bo, sols bo. La pel·lícula es original ( per el que a lo millor tot el merit es de la novel·la en la que es basa ), està tot molt sintetitzat, hi ha reaccions abnormals, es una guía turística de la Índia pobra i la direcció a voltes es confosa. El millor pot ser la estètica gràcies a la fotografia (encara que el Oscar se'l mereixia El curioso caso de Benjamin Button, que es una meravella ) i la música que es entretinguda, el rollo del destino es repetix massa en moltes pel·lícules, ja arrivarà el dia en que es demostre cinetíficament.